Història
Els inicis de l’activitat del hoquei a Arfa varen esdevenir d’una manera casual, lligada a la reconstrucció d’una pista poliesportiva al poble.
En un principi ningú imaginava que el principal i únic esport que reeixiria en aquella posta fos l’ hoquei sobre patins. Durant l’estiu de 1984, una vegada acabada la reconstrucció de la pista que el riu Segre s’havia emportat en aquell tràgic mes de novembre de 1982, un grup de nois i noies varen adonar-se’n de lo bé que s’ho passaven patinant en la pista. Un dels nois era nascut a Reus, l’Àlex, i ensenyava a la resta a patinar i a donar cops a una pilota de tennis amb estris casolans.
Casualment, un estiuejant de molts anys a Arfa i veí de Mataró, en Joan Pagès que era una persona lligada al món de Hoquei, sense que ningú de poble ho sabés, en veure aquell jovent tant afeccionat a l’esport de l’estic i els patins es va personar a la plaça i va donar-se a conèixer com un entès en la matèria, començant a donar instruccions i els va ensenyar les regles del joc.
Animats per aquest descobriment i pel fet que a 2 km d’Ara ja funcionava la fàbrica d’estics Clyton, els nois varen equipar-se amb el material reglamentari. Poc temps després ja s’havia format un bon grup de gent amb nous que començaven a patinar i amb d’altres de veterans que ja feia anys que ho feien. Aquell mateix estiu ja disposàvem de prou jugadors com per organitzar un partit de hoquei.
A la tardor del mateix any, veient la bé que ens ho passàvem, decidirem organitzar un partit “seriós” i convidarem en plena època boletaire a un equip de la Salle Bonanova. En acabar aquell emocionant primer partit i jugant la tercera part (la de la costellada) ens vàrem animar a organitzar-nos com a club de hoquei.
Primeres competicions
En els mes de juny següent, el de l’any 1985, coincidint amb el dia de la Festa Major d’Arfa, s’organitzà amb la Federació Territorial de Lleida el primer torneig en el que hi participaren equips de categoria juvenil.
El nostre equip estava reforçat amb jugadors de l’equip d’infantils del Mataró, aprofitant que en aquelles dates aquests estaven instal·lats en diverses cases d’Arfa en intercanvi amb nens dels poble. els resultats vares ser bons i els veïns i afeccionats deien “ ja tenim equip”. Parlant amb el que aleshores era el President de la Territorial, Sr. Bifet, i veient l’evolució dels nois, ens vam apuntar al campionat provincial.
A partir d’ací, comencem a organitzar-nos i posem en marxa tot el paperam que calia per a donar d’alta el club en un món que per a nosaltres era nou: participar a la lliga organitzada per la Territorial, viatges a Lleida, fitxes de jugadors i delegats… i fins i tot un curset per a preparadors.
Amb l’idea de que ja “teníem equips” començarem la que seria la primera temporada pel club : la de 1986-87. La presentació fou de dos equips: el juvenils i l’alevi. En el primer, la meitat eren infantils i l’altra meitat eren juvenils; en el segon, format per benjamins i alevins.
En aquella primera temporada, l’equip de juvenils no solament no vàrem jugar cap partit sinó que el fet de participar en una competició conjunta amb equips “júniors” va resultar apallissat per la resta d’equips: imagineu un equip amb jugadors de primer any que eren infantils jugant contra fornits juvenils experimentats en el hoquei a punt d’anar a la mili…Tot plegat va suposar el nostre bateig en el món del hoquei no pas amb una mica d’aigua com Deu mana, sinó que va resultar una “tronada d’estiu”
Després de “l’èxit” de la primera temporada, decidirem organitzar unes estades esportives a l’estiu del ´87, quinze dies amb jugadors d’equips de la divisió d’honor ens varen anar molt bé.
La participació va ser molt elevada, fins i tot hi havia nenes que, paral.lelament, feien curset de patinatge artístic. L’arribada de gent de la capital de la comarca ens va permetre tenir molts mes col·laboradors, a part de nous jugadors.
En els anys següents, a més a més de les estades estiuenques, s’organitzaren escoles de promoció del hoquei a nivell de col·legis de la comarca, amb la col.laboració del Consell Esportiu, obtingueren també uns excel·lents resultat en nombre de participants i nivell d’ensenyament i promoció del hoquei sobre patins.
Des d’aquell primer estiu del ’87, el nivell assolit va anar millorant, i, poc a poc, s’arribat a obtenir resultats que fan començar a poder fer-nos sentir recompensats dels esforços i a estar orgullosos dels nostres jugadors.
Tot i no poder presentar un currículum massa extens ni ple d’èxits, podem esmentar més d’un èxit que, per la modèstia de mitjans humans i materials, podem considerar com a molt bons, com són el sub-compionat assolits pels juvenils a la Copa Generalitat en la temporada 1991-92, o haver pogut proclamar-nos campions provincials amb alguna categoria, com els benjamins la passada temporada del 1991 en que no van perdre cap partit en tota la lliga.
A partir de 1995
Atès que la majoria de jugadors del club eren residents a la Seu d’Urgell, ens vam veure obligats a traslladar-nos a la capital de la comarca l’estiu de 1995, amb l’ajut de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, en posar a la nostra disposició una nova pista del polisportiu, al costat del camp de futbol. Aquest fet va proporcionar en pocs mesos, un augment considerable de nois afeccionats al hoquei sobre patins.
Aprofitant aquest canvi d’ubicació, es va canviar el nom del club, passant de “ Club de Hoquei Arfa” a “ Club Hoquei Cadí” .
Amb la col·laboració de:
