Entrevista a en Roger Corral, coordinador de la secció d’hoquei i entrenador  del nostre equip de segona catalana

Qui és en Roger Corral?

El Roger és un igualadí enamorat de l’hoquei patins i pare d’en Nil de 7 anys ara a l’abril..

D’on ve la passió per l’hoquei?

A Igualada es respira hoquei per tot arreu, anys enrere molt més que ara. La dècada dels 90 l’hoquei igualadí era un referent en l’àmbit europeu i això va fer que moltes generacions de nens/e hi volguessin formar part.

A l’escola on estudiava van venir jugadors del 1r equip a promocionar l’esport i vaig comentar als meus pares que hi volia anar. I fins aquí.

Ens podries fer un resum de la teva trajectòria esportiva-tècnica?

Bé, com a jugador de base la vaig completar tota a l’Igualada HC. Allà vaig poder debutar a l’antiga Divisió d’Honor (OKLliga) com a porter suplent. Em vaig quedar amb la mel als llavis i no vaig poder jugar cap minut. Però vaig aprendre moltíssim de l’experiència i del gran Jaumet Llaverola, encara avui, porter del Girona CH .

Seguidament vaig fer 5 anys de sènior al Capellades HC assolint 2 ascensos consecutius de 2a Catalana a Nacional Catalana. Posteriorment, segueixo 5 anys més al HC Piera, on aconseguim l’ascens a 1a Nacional Espanyola, però per temes econòmics no podem pujar.

Un any al CP Calafell assolint l’ascens de Nacional Catalana a 1a Nacional Espanyola.

Fins que em surt l’opció de fitxar pel 1a catalana de l’Andorra HC. En aquesta temporada, any 2010, jo ja portava molts anys fent d’entrenador de base, tant a Igualada com a Piera. Fent de coordinador esportiu també en el HC Montbui, club que em va fer créixer com a entrenador.

El 2013, Llorenç Miquel i Rosa Torné aposten per mi per entrenar tant l’equip infantil com el mateix que formaven la Selecció sub17 d’Andorra, i s’assoleixen en l’àmbit de club un subcampionat de Catalunya infantil i 3r classificat d’Espanya i un 5è lloc al Campionat d’Europa.

A partir d’aquí, entrenador de diversos campionats d’Europa i Mundials en categories sub17 i sub20 amb Andorra, un ascens de 2a Catalana a 1a catalana amb l’Andorra HC i fins avui.

Després de 8 temporades al HC Andorra va ser difícil el canvi?

La veritat és que sí. No pel fet de fitxar per un altre club, ja que tinc molt clar que seguiré treballant per l’hoquei estigui on estigui. Però a Andorra com a club i sobretot com a País m’ha tornat tot el que jo havia donat per l’hoquei des de petit. El què he arribat a sentir entrenant a la selecció en els diferents campionats ho porto molt a dins i només tinc paraules d’agraïment a la Federació, tant el Llorenç Miquel i la Rosa Torné al seu dia com al Xavier Picanyol i el Lluís Pallarés posteriorment. Eternament agraït.

Tenies diverses ofertes, perquè vas triar el CHPA Cadí?

Bé, dos factors molt importants. Per una banda, tenia pendent poder realitzar un projecte amb en Jordi Garcia, coordinador i porter del 1r equip del CHPA Cadí aquesta temporada. Aquest any ell estava en posició de poder fer un pas com aquest i es va donar que jo també estava lliure.

Per altra banda, el CHPA Cadí, quan es va parlar de la possibilitat de poder realitzar aquest projecte esportiu al club, tot van ser facilitats i predisposició, i això són els ingredients que calen amb tota la il·lusió del món poder formar el màxim de jugadors i jugadores per fer créixer l’hoquei patins al Pirineu.

Quin és el projecte i fites que t’has marcat a casa nostra?

El projecte és molt clar. Formar i formar jugadors, intentar ajudar a seguir amb el creixement que el club ja fa anys que està realitzant i pel que fa a 1r equip, anar escalant categories per un futur molt proper, que tots els jugadors de casa puguin tornar al seu club de tota la vida quan finalitzin els seus estudis universitaris, i esperem, a un club referent al país.

El teu fill Nil també juga ara al CHPA Cadí, com ho viu ell? El canvi, les anades i tornades d’Andorra,….

Sí,  és una mica complicat, per horaris, anar amunt i avall… Però ell (sort meva), també és un malalt de l’hoquei, s’ho passa molt bé i un cop es calça els patins, no pensa en res més que gaudir.

El CHPA Cadí i l’HC Andorra compartim un seguit de problemàtiques, estem allunyats de la resta d’equips, ens costa trobar esportistes, …… creus que hauria d’existir més complicitat entre els dos clubs?

Bé, és l’etern debat. Jo sóc partidari de què ha d’existir una rivalitat sana entre els dos clubs. Omplir pavellons en els derbis, per augmentar la competitivitat entre els jugadors, etc. Crec que ens necessitem si el que volem és treballar per l’hoquei i les nostres bases. Crear més clubs propers, tant en parròquies andorranes com a poblacions properes a la Seu d’Urgell com abans era Bellver i perquè no, fer-ho arribar a altres poblacions. Seria molt bo que fins a categoria benjamí per exemple, els pares no hagin d’hipotecar tot un dissabte o diumenge cada dues setmanes a fer un partidet de 30 minuts. Si tinguéssim petits clubs on poder fer lligues internes, estic segur que es creixeria en quantitat de nens/es, es podria treballar la qualitat, i els dos clubs en sortirien beneficiats.

Ara que ja fa un temps, com veus al CHPA Cadí?

Sento que és un club amb molt potencial, bones instal·lacions, pares i mares amb ganes de sumar, junta directiva oberta a seguir creixent i treballant per aconseguir-ho, un pal de paller com el Jordi Garcia dirigint la part esportiva amb sentit i passió, que es transmet als jugadors/es i famílies, jugadors del 1r equip que enganxen a l’afició…

Cal seguir així, a les bones i a les males, units farem important aquest club en tots els sentits.

Un missatge als jugadors/es?

Doncs treball, treball i treball. Podria tirar de molts tòpics, frases motivadores. Em quedo amb 3:

“Es juga com es viu” (Patxo Maturana, Entrenador de futbol)

“Si no lluites per ser el millor, deixaràs de ser bo” (Pep Marí, Psicòleg esportiu)

“Siembra y recojerás” (Pacu Corral, el meu pare)

Alguna anècdota que puguis explicar?

He he, en tinc moltes…d’horari infantil no tantes… Però tot es queda al vestuari i/o despatx, qui vulgui, que s’apropi al club i formi part de la família.